Geologia

 

RIUS QUE APORTEN AIGUA AL MEDITERRANI

Actualment hi ha 69 rius que aporten aigua al Mediterrani que són:

Ebre, Xúquer, turia, segura, llobregat-ESPANYA. Riu Aude, RiuEstéron, Riu Golo, Riu Hérault, Riu Orb, Riu Orbieu, Riu Reston,Roine, Riu Roya. Riu Segre, Riu Siagne, Riu Tavignano Riu Tec,rioTêt, Riu Tine Riu Var Riu Vésubie Riu Vidourle FRANÇA.Adigio aternativa-Pescara Riu Boite Riu Brenta Riu CordevoleFogliaI sonzo riu Mae Riu Metauro Ofanto Riu Passiria Riu PiaveRiu Pisciatello Po Riu Carreus Riu Reno Riu Rienzo Riu RubicóRiu Tagliamento Riu Talvera ITÀLIA. Riu Aksu (Turquia), RiuCremi, Riu Bakir, Riu BERD, Caístro, Riu Ceyhan, Riu Delhi Çay, Riu Ergene, Eurimedonte, Gediz, Riu Göksu, Gránico, LimonluÇayı, Riu Manavgat, Riu Maritsa, Riu Menderes, Orontes, riuPactolo, Riu Payas, Riu Seyhan, Riu Simav i riu Tundzha.

Però els més importans són 5: 

Riu Po: 

Neixement: Monte Monviso, en Pian del Re

Cabal: .540 m³

Longitud: 732 km

Desemboca al: Mar Mediterrani

Reprecentació al mapa:

Riu Orontes:

Neixement: Montañas del Antilíbano

Cabal:30 m³

Longitud:571 km

Desemboca al: Mar Mediterrani

Representació al mapa:

Riu Ródano:

  

Neixement:Alps Suisos

Cabal:1820 m3

Longitud:812 km

Desemboca al: Mediterrani

Representació al mapa:  

Riu nil:
  
Neixement: Llag Victòria

Cabal: 2830m3

Longitud: 6756 km

Desemboca al: Mediterrani

Representació al mapa:

Riu Ebre


Neixement: Pico Tres Mares

Cabal: 426 m3

Longitud: 930 km

Desemboca al: Mediterrani

Representació al mapa:

 ORIGEN GEOLÒGIC:

1- Explica breument quins moviments de les plaques continentals van originar la formació de la conca mediterrània.

Un aixecament tectònic de la zona del Corredor del Rif (Arc de Gibraltar). S'han proposat tres possibles contextos tectònics per a la regió geològica de l'Arc de Gibraltar:
Retirada de la placa subducente (slab rollback) durant una subducció. S'han proposat diferents orientacions per a l'orientació d'aquesta subducció.
Delaminació estovalles i enfonsament d'una capa de la litosfera terrestre a la regió.
Col · lapse gravitacional i estripi de l'arrel litosfèrica d'un orógeno anterior al Messiniense.
Un descens global del nivell del mar que deixés emergit un istme entre Europa i Àfrica. El nivell del mar era entre 6 i 23 m més baix que actualment fa 5.96 Ma i entre 11 i 19 m fa 5,59 Ma (Miller et al., 2005, Science).
L'aixecament isostàtic de la zona del Pas del Rif en resposta a l'eliminació del pes de l'aigua que reposava sobre la litosfera va ser d'entre desenes i centenars de metres, contribuint així a impedir una ràpida reinundació de la Mediterrània.

2- Com es manifesta avui en dia l'existència d'un contacte convergent de plaques tectòniques a l'àrea mediterrània?

Arreu del planeta, però les zones de contacte de plaques tectòniques en són mes propenses.
(Califòrnia està entre dues plaques en el que s'anomena la falla de Sant Andreu i sovint pateix terratrèmols per la fricció de les plaques).
Característica: Són provocats pel moviment de les plaques tectòniques. Destrueixen el territori en diferents intensitats ( Des de danys lleugers fins destrucció total, pel cas l'escala de Ritcher).
Nota: A la Península ibèrica la zona sud−est té risc per ser el punt de contacte entre les plaques euroasiàtica i africana. A les illes Canàries hi ha risc d'erupció volcànica per ser illes d'origen volcànica.

3-Quines conseqüències va tenir per al mar Mediterrani el fet que s'interrompés, fa sis milions d'anys, l'entrada d'aigua atlàntica? Quins efectes va tenir aquest fenomen geològic en els organismes que aleshores poblaven el mar?

- Va causar l'evaporació a la Mediterrània superant la precipitació recollida pels rius que en ell drenen.

- Alguns dels efectes que va tindre aquest fenòmes geològics es que, va causar una ràpida caiguda del nivell del Mar Mediterrani, en cancel · lar l'aportació d'aigua que actualment prové de l'Atlàntic. Aquesta evaporació va produir la deposició de grans quantitats de sal en el fons marí.

4- Indica quins creus que van ser els efectes del període de grans pluges, tant pel que fa al medi marí com a les comunitats d'organismes que hi habitaven.

 

- Durant el temps que el Mediterrani es va convertir en terra ferma és destruir completament la fauna marina anterior al Messina.

- En l'estructura interna de la Terra és possible distingir una capa rígidai menys densa, la litrosfera, que sura sobre una capa fluidaa i més densa, l'astenosfera. Se suposa que, fa poc més de 200 milions d'anys, tots els continentsvestaven units, formant una única massa emergent, la Pangea.

- A partir d'aquell moment, els continents, o més exactament les plaques continentals, van començar a allunyar-se les unes de les altres.

- El mar Mediterrani va començar a formar-se fa uns 180 millons d'anys, allà on hi havia un golf obert entre Euràsia i Àfrica, l'anomenat mar de Tehys, que va aparèixer quan es van separar les plaques tectòniques respectives.

- El tancament de la conca es va produir arran de la col·lisió posterior de la placa euroasiàtica i la placa africana. Fa 40 milions d'anys s'acostava ja a la forma actual i mantenia comunicació es va trencar fa uns 15 milions d'anys.

- Fa prop de sis milions d'anys, quan es van acostar les plaques a la zona de Gibraltar, es va trencar la comunicació amb l'Atlàntic. Aquest fet va motivar la formació d'un mar cada cop més salí, a conseqüència de l'evaporació, i en va provocar la dessecació gairebé completa. En aquesta fase se suposa que van desaparèixer una gran quantitat d'elements de la flora i la fauna d'aquest mar. A final del miocè tornà a irrompre-hi aigua atlàntica i la conca es va omplir.

- Una mica més tard, l'existència d'un període de pluges molt intenses originà un ùnic corrent de surtida d'aigua a l'estret de Gibraltar i va impedir la barreja d'igua superficial i profunda, per la qual cosa s'arribà a exhaurir l¡oxigen en la capa profunda.

- Els moviments de les plaques generen plegaments, subdiccions i alçaments. El vulcanisme i el moviment sísmics són manifestacions clares d'aquestes activitats. A la zona de convergència de les plaques es localitzen els principals volcans actius de l'àrea i s'hi  concentran un gran nombre de terratrèmols amb constància històrica.

- Vidio relacionat amb el moviment de les palques listosfèriques.